Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera. A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià (Infanticidi!, 1882; Mala jugada, 1891, i L’última voluntat, 1892). Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891. Els primers anys del s. XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions.