Francesc Casas i Amigó

(Barcelona, 22 d’abril de 1859 — Barcelona, 2 d’agost de 1887)

Francesc Casas i Amigó

© Fototeca.cat

Poeta.

Vida i obra

Es llicencià en dret el 1884. El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona (Lo Monestir, Hivern i Lo roure vell) i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona (La masia, Poncella d’amor, La llengua catalana i Vilamala).

Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera, que fou musicat, i Mar endins, entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de la poesia popular i per la reiteració de dos temes centrals, al costat de l’amorós: la pàtria i la fe, amb un sentiment malenconiós molt marcat.

Marià Aguiló prologà l’edició pòstuma de Poesies (1888), molt reeditada, que era completada amb un apèndix de poemes al·lusius de poetes com Jacint Verdaguer i diverses poetesses, tots els quals l’exaltaven com a exemple poètic i ideològic.

Joan Lamote de Grignon musicà la col·lecció de poemes La nit de Nadal (1905).

Bibliografia

  • Maragall, J. (1960): “Poesies de Casas y Amigó. Sepulcres blancs, de Brossa”, dins Obres Completes de Joan Maragall. Vol. 2. Barcelona, Selecta.