Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor. Col·laborà a La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona. Publicà poemes en castellà (Bosquejos, 1887; Quejas y arrullos) i en català (Fulles i flors, 1884; Engrunes, 1889; Aires de l’Empordà, 1891, i Quatre flors, 1904) de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita —A Franklin—, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i Verdaguer. És autor de comedietes com ara Al vol! (1877), Dos i un sastre (1878) i La mesa de los muertos. Utilitzà el pseudònim Valentí Julivert.