Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià. Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona i fundador (1915) de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs. És autor de nombrosos treballs, especialment d’estudis i reculls de cançó popular catalana, com La cançó popular catalana (1923), Cançoner popular religiós de Catalunya (1932) o Cançoner popular de l’excursionista (1934). Durant la postguerra compongué música per a diversos goigs amb lletra de Verdaguer, Arderiu i altres; publicà les obres La Música en Barcelona (1943), Mossèn Cinto i la música (1953), Petit historial dels “Amics dels Goigs” (1959), Petites biografies de grans barcelonins (1965), i col·laborà en les revistes “Analecta Sacra Tarraconensia” i “Anuario Musical”.