Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina a Barcelona, i fou catedràtic de retòrica i de grec de l’Estudi General (1545-58). El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria. Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués. Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme: els Colloquia (Barcelona 1557) i De octo orationis partium constructione libellus, sintaxi amb comentaris seus i exemples traduïts al català (Barcelona 1557), obres molt reeditades fins al s. XVIII. Edità amb finalitats pedagògiques el Gestorum romanorum epitome de L. Florus (València 1536), i els Progymnasmata diAftoni d’Antioquia, amb comentaris seus (Barcelona 1558). També publicà el Breviario de historia de Roma.