Jesuïta (1655), fou censor del Sant Ofici i rector dels col·legis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa. Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza, en tres parts (Barcelona 1675, 1681 i 1700), i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales (2 vol. Madrid 1671), ambdues amb nombroses reedicions. La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb il·lustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima; la segona consta d’emblemes sine pictura. A La fe triunfante en cuatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (Palma 1691), fa una minuciosa i cruel descripció dels quatre actes de fe contra els judaïtzants, celebrats a Mallorca el 1691 mateix. Combaté la filosofia política de Maquiavel.