Vida i obra
Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s. XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca. A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina: estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s. XIX i edità la Presa de Menorca (1930), la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del Toro (1931), comèdia setcentista amb una síntesi de materials populars i cultes. A més, contribuí a situar dins el marc de la cultura catalana de la Il·lustració la figura de Joan↑Ramis i Ramis, historiador i escriptor, i la de Pasqual Calbó, pintor i tractadista científic, la Societat Maonesa (1778-1785), entre l’acadèmia i el club de lectura, i textos com el poema narratiu Safira de Joan↑Soler i Sans. La seva vasta obra, que ell mateix organitzà per a l’edició sistemàtica, conté també, entre d’altres, referències ineludibles a personalitats menorquines de la Renaixença, com Josep M.↑Quadrado i Josep Miquel↑Guàrdia, i del Nou-cents.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Limón Pons, M.À. i Salord, J. (1999-2000)
- Salord Ripoll, J. (19871), p. i-xxviii.