Vida i obra
Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos [...] de la ciutat e regne de València (1308-1664) (edició moderna: València 1930). L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre («yo, mossén Francés Joan») l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França. Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals de consells d’on procedeixen les notícies del Llibre de memòries, i creu probable que Francesc Joan fos l’iniciador del llibre (copià el Manual de consells de la ciutat); més tard, a partir del 1489, el continuà ja com a testimoni de vista. L’autor de la còpia conservada a la Biblioteca Universitària de València (BUV) també opina que Francesc Joan inicià el llibre, des de l’any 1306, «entresacando lo que le pareció más notable de los libros de la ciudad». Segurament hi escriví fins l’any 1535, l’últim que consta en la còpia de la BUV (ms. 197, Llibre de notícies de la ciutat de València des de l’any de 1306 fins al de 1535, per mossén Francés Joan, cavaller).
Joan relatà, com a testimoni presencial i de vegades com a participant actiu, molts esdeveniments del final del segle XV i l’inici del XVI. D’ací el gran valor de les seves memòries, perquè ofereixen una visió de primera mà d’alguns dels fets més notoris de la València de l’època i de la monarquia hispànica. La guerra de les Germanies (1519-23), en la qual participà activament ell mateix com a representant del braç militar, rep un tractament molt detallat. Té un interès especial la relació nominal dels cavallers que participaren en la guerra. També s’hi expliquen amb detall la guerra contra França, la guerra contra els turcs, les amenaces dels pirates berbers a les costes valencianes, la revolta dels moriscos a la serra d’Espadà el 1526, l’arribada de Carles V a València el 1528 per jurar els furs i privilegis del regne (fou un dels cinc jutges elegits per la ciutat per a les justes organitzades amb motiu de l’estada de Carles V a València), o episodis més locals, com la mancança de forment del 1503, els avalots de maig del mateix any per la vaga dels flequers, l’arribada dels reis a la ciutat de València al juliol del 1507 i les festes que els dedicà la ciutat, les cerimònies funeràries celebrades a València per la mort de Ferran el Catòlic, o la riuada del 1517.
Segons Francesc Almarche, el manuscrit conservat a la BUV és una còpia parcial del Llibre de memòries que Francesc Borrull feu fer l’any 1795. En aquesta còpia hom justifica en l’“Advertencia sobre el autor de esta obra y particularidades de ella” l’actitud del copista: «Aunque esta obra de mossén Francisco Joan contenía muchas más noticias, me ha parecido copiar sólo las más importantes y que pueden ilustrar mejor la historia de aquellos tiempos, y omitir las demás, que, o bien se encuentran en diferentes autores, o no pueden servir de utilidad alguna después de la abolición de los Fueros». Segons Carreres i Zacarés i Almarche, la biblioteca de Josep Rodrigo i Pertegàs conté una altra còpia –acompanyada d’una traducció– de la part del dietari pertanyent a Francesc Joan.
També participà en un certamen poètic (València 1486).
Bibliografia
- Almarche, F. (1919): Historiografía valenciana. València, La Voz Valenciana.
- Duran E. (1984): Cròniques de les Germanies. València, Tres i Quatre.
- Fuster, J.P. (1830): Biblioteca valenciana, vol. II. València, Ildefonso Mompié, p. 523-524.
- Gutiérrez del Caño, M. (1913): Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, tom II. València, Librería Maraguat, p. 154.
- Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València (1308-1644), edició, introducció i notes per Salvador Carreres i Zacarés, Acción Bibliográfica Valenciana, 2 vol., València 1930-35.