Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme. El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia. Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa (1948) i director de la segona etapa de “Criterion” (1959-69). És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc. Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic (1947), La última hora de la tragedia. Hacia una revisión del caso Verdaguer (1958), Les corts generals de Pau Claris (1976), Un segle de vida caputxina a Catalunya (1978) i Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII (1984).