Vida i obra
Deixeble de Vicent Boix a l’institut de segones lletres, inicià estudis de dret, que no acabà. El 1882 es decantà cap al periodisme i fou redactor d’“El Universo”, El Progreso (1888) (tots dos de tendència republicana) i “Las Provincias” (1900-02). Per motius de salut abandonà el periodisme i es dedicà als estudis històrics, que havia iniciat uns quants anys abans en publicar, amb J.M. Puig i Torralva, Orígens del gravat en València (1882) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883). Publicà també, sovint sobre la base d’investigacions originals, El notario Carlos Ros y Hebrera (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano (1892) i Biografía de Gaspar Aguilar (1910), i feu edicions crítiques de clàssics valencians com Trobes en lahors de la Verge Maria (1894) i Obras de Juan Fernández de Heredia (1913). Amb la col·laboració de Pere Salvà anotà l’edició en quatre volums del Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12). Membre de Lo Rat Penat, reuní una important col·lecció dramàtica, que llegà a la seva ciutat. Són de publicació pòstuma dues de les seves obres més ambicioses, Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927) i la Bibliografía valenciana del siglo XVIII (1987).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Blasco Laguna, R. (1987), vol. I, p. VII-X.