Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona (en fou alcalde el 1856) i a Madrid, on tingué acta de diputat a corts i fou ministre d’Ultramar (1864), com a membre de la Unión Liberal. Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’opinió, sobretot al Diario de Barcelonal, que contribuí a consolidar com a tal, en la línia marcada per Joan↑Mañé i Flaquer. Publicà algun poema català de circumstàncies a La Verdad (1844) i el 1857 llegí a l’ABLB, de la qual fou membre, el poema romàntic “La soledat”, inclòs a Los trobadors nous (1859), i deixà inacabat un romanç en què evocava des de Madrid la fira de Sant Tomàs de Nadal. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1860. Fou un dels fundadors de l’Ateneu Català i secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència.