Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial. La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat. En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí.
Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics. Galatea viu arrelada a un món que s’esmussa i, en plena guerra, no encaixa en la galeria d’especuladors, egoistes, hipòcrites i farsants que l’envolten. Com el seu company de viatge, el pallasso Jeremies, Galatea pertany al món del circ, de la imaginació, i xoca amb una realitat exterior que engreixa els qui s’aprofiten de les circumstàncies.
Ambientada en l’Europa capitalista, exacerbada per la guerra i les seves seqüeles, retrata una societat en descomposició moral en què els somnis són esfondrats pels negocis abjectes, la lluita per la supervivència i la mesquinesa humana. L’acció segueix la linealitat de la peripècia de Galatea: l’evacuació de París i l’intent de passar la frontera (acte I), la trobada amb la filla a la zona lliure i la fugida del seu amant Aquiles (acte II), el retorn de Samson i el desenllaç final (acte III).
Juntament amb La fortuna de Sílvia (estr. 1947) i Ocells i llops (estr. 1948), s’inscriu en la voluntat de Sagarra de renovar la seva dramatúrgia amb una temàtica inspirada en la realitat coetània. De fons simbolista, recupera l’enfrontament modernista entre realitat i ideal, prosa i poesia, aplicat al context de la immediata postguerra mundial. És deutora temàticament de Ce qui reçoit les gifles, de Leonid Andréiev, representada a Barcelona el 1927, i satiritza, a través del personatge de Ganímedes, l’estètica existencialista.
Fou estrenada per la Companyia Mercè Nicolau i Josep Bruguera al Teatre Victòria, el 1948, i se n’han fet tres reposicions professionals: la del 1964, dirigida per Pau Garsaball, al Teatre Romea; la del 1972, dirigida per Ricard Salvat, al Teatre Moratín, seu provisional del Teatre Nacional Àngel Guimerà; i la del 1998, dirigida per Ariel García Valdés, al TNC.
Bibliografia
- Carbonell, J. (1981): “L’obra dramàtica de Josep M. de Sagarra” (Epíleg), dins Sagarra, J.M. de: Obres completes. Teatre, II. Barcelona, Selecta, vol. II, p. 1235-1264.
- Gallén, E. (1985): “El cas de Josep Maria de Sagarra”, dins El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939-1954). Barcelona, IT, p. 138-152.
- Gallén, E. (1994): “Sagarra i el teatre Romea: història d’una recepció”, dins Gallén, E. i Gibert, M.M. (ed.): Josep Maria de Sagarra. Home de teatre 1894-1994. Barcelona, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, p. 31-47.
- Gibert, M.M. (19982): “Pròleg”, dins Sagarra, J.M. de: Galatea. Barcelona, Proa, p. 7-17.
- Molas Batllori, J. (1975): Lectures crítiques. Barcelona, Edicions 62, p. 124-128.