Galatea

Obra de teatre de Josep M. de Sagarra publicada el 1964.

Desenvolupament enciclopèdic

Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial. La imminent entrada de les tropes alemanyes a Parísobliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat. En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí. Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics. Galatea viu arrelada a un món que s’esmussa i, en plena guerra, no encaixa en la galeria d’especuladors, egoistes, hipòcrites i farsants que l’envolten. Com el seu company de viatge, el pallasso Jeremies, Galatea pertany al món del circ, de la imaginació, i xoca amb una realitat exterior que engreixa els qui s’aprofiten de les circumstàncies. Ambientada en l’Europa capitalista, exacerbada per la guerra i les seves seqüeles, retrata una societat en descomposició moral en què els somnis són esfondrats pels negocis abjectes, la lluita per la supervivència i la mesquinesa humana. L’acció segueix la linealitat de la peripècia de Galatea: l’evacuació de París i l’intent de passar la frontera (acte I), la trobada amb la filla a la zona lliure i la fugida del seu amant Aquiles (acte II), el retorn de Samson i el desenllaç final (acte III). Juntament amb La fortuna de Sílvia (estr. 1947) i Ocells i llops (estr. 1948), s’inscriu en la voluntat de Sagarra de renovar la seva dramatúrgia amb una temàtica inspirada en la realitat coetània. De fons simbolista, recupera l’enfrontament modernista entre realitat i ideal, prosa i poesia, aplicat al context de la immediata postguerra mundial. És deutora temàticament de Ce qui reçoit les gifles, de Leonid Andréiev, representada a Barcelona el 1927, i satiritza, a través del personatge de Ganímedes, l’estètica existencialista. Fou estrenada per la Companyia Mercè Nicolau i Josep Bruguera al Teatre Victòria, el 1948, i se n’han fet tres reposicions professionals: la del 1964, dirigida per Pau Garsaball, al Teatre Romea; la del 1972, dirigida per Ricard Salvat, al Teatre Moratín, seu provisional del Teatre Nacional Àngel Guimerà; i la del 1998, dirigida per Ariel García Valdés, al TNC.

Bibliografia
  1. Carbonell, J. (1981), vol. II, p. 1235-1264
  2. Gallén, E. (1985), p. 138-152
  3. Gallén, E. (1994), p. 31-47
  4. Gibert, M.M. (19982), p. 7-17
  5. Molas Batllori, J. (1975), p. 124-128.
Vegeu bibliografia