Membre d’una important família barcelonina, entre el 1563 i el 1573 visqué a Constantí. El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu (1575). Deixà un minuciós dietari de les seves despeses (1540-75), en el qual intercala diversos esborranys de poesies, quasi totes en català. És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí i un romanç dedicat a Barcelona.