Proposa una reflexió sobre els límits de la llibertat i les relacions humanes de domini i submissió. Dues parelles joves (Fabi-Selena i Bret-Eliana) es troben empresonades en dues cambres separades, sota la vigilància permanent de l’escarceller No. Els intents per alliberar-se’n topen amb les seves pròpies pors i les dificultats de passar a l’acció. Els fills de cada parella (Feda i Sorne) emprenen, esperançats, una nova recerca per ampliar l’espai de llibertat. A diferència dels pares, els seus mètodes de lluita es basen en el coneixement i la seva actuació els duu a descobrir una nova reixa que empresona també No. L’escarceller canvia d’estatus: de guarda subaltern passa a convertir-se en presoner.
Estructurada en dos actes, planteja la lluita d’una generació marcada per la por (acte I) i la dels seus descendents, que, amb una voluntat i una intuïció renovades, poden ja enfrontar-se al desconegut perquè menyspreen el carceller (acte II). L’espai escènic es distribueix en dues cel·les que es troben separades per un passadís central i tancades per una reixa.
Com a Cruma (1957), Situació bis (1958) o Tècnica de cambra (1959), l’obra és influïda per l’existencialisme francès i per la dramatúrgia beckettiana, i empra formes i tècniques provinents de l’anomenat teatre de l’absurd. Escrita el 1957, reflecteix, de manera al·legòrica i simbòlica, l’opressió que vivia la societat catalana en plena dictadura franquista. El seu missatge ideològic, de signe progressista, admet també una lectura metafísica i moral molt més àmplia.
Fou estrenada el 1958 per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sota la direcció de Frederic Roda, al Teatre Romea, i represa el 1967 pel Teatre Experimental Català, dirigit per Francesc Balagué, al Palau de la Música Catalana. El 1960 obtingué el premi Ignasi Iglésias. Ha estat traduïda al castellà i al francès.
Bibliografia
- Gallén, E. (1988): Riquer, M. de; Comas, A. i Molas, J. (dir.): Història de la literatura catalana. Vol. 11. Barcelona, Ariel, vol. 11, p. 216-218.
- Graells, G.-J. (1992): Garcia, X. (cur.): Rellegir Pedrolo. Barcelona, Edicions 62, p. 103-122.
- Rosselló Ivars, R.X. (1997): “Al voltant del teatre de l’absurd en el teatre català de postguerra”, dins Benoit, c. (ed.): Les literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. Barcelona, PAM, p. 271-293.
- Rosselló Ivars, R.X. (1997): Anàlisi de l’obra dramàtica de Manuel de Pedrolo. Tàrrega, Ajuntament, p. 75-79.
- Salvat, R. (1991): “Pedrolo”. Primer Acto (Separata), 241, p. 14-17.