Desenvolupament enciclopèdic
És un dels seus llibres més destacats. Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi. D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes (1906) de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari: realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari. El motiu que va provocar l’escriptura de les Horacianes estellesianes va ser la campanya de descrèdit i protesta ciutadana que va muntar la dreta valenciana davant la publicació de la guia El País Valenciano (1962) de Joan Fuster. Aquest fet històric queda reflectit en el poema LI de la sèrie: «Jo escric i espere a Burjassot, / mentre pels carrers de València / la gent, obscena, crida i crema un llibre.» A partir d’aquí el llibre es converteix en una denúncia dels abusos polítics, les injustícies socials, l’odi i la ràbia als quals estan sotmesos els valencians i en una celebració i reivindicació vitalista agredolça de la quotidianitat dels valencians més humils, amb tota la seva immediatesa dramàtica i senzillesa, els aspectes més físics de la vida (el menjar, el sexe, les funcions bàsiques del cos), la família, la natura, el paisatge, el temps, la cultura, la llengua, la poesia, la història i l’autenticitat. El cicle de poemes sembla gairebé un dietari poètic per la seva fragmentarietat i la seva capacitat de reflectir l’entorn pròxim amb tota mena de detalls significatius. És un llibre d’una gran calidesa i sinceritat humana, expressada a través d’un lèxic planer i una forma aparentment relaxada.
Bibliografia
- Keown, D. (19961), p. 93-119
- Keown, D. (19963), p. 121-155.