Ignasi Garcia i Barba

(els Hostalets de Pierola, Anoia, 13 d’abril de 1964)

Ignasi Garcia i Barba

ARXIU I. Garcia

Dramaturg i guionista.

És llicenciat en història de l’art (1987) per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic (1988) per l’Institut del Teatre. S’han representat les seves obres teatrals Marina (1994), Preludi en dos temps (1996), A trenc d’alba (1997), A l’altre extrem de l’oceà (1997), Tinc feina! (1998), Imagine (2004), La orilla perra del mundo (2005), Reconstrucció dels fets (2008), L’ombra òrfena (2009), La finestra (2013), Amanecer en Orán (2016, finalista del premi Teatro Breve 1994) i La última salida de Sancho Panza (2017), sota la seva direcció o d’altres.

Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena (1995), A trenc d‘alba (1997), Marina (2006), El bosc que creix (2006), Preludi en dos temps (2006, accèssit del premi Ciutat d’Alcoi 1995), Rutas de alto riesgo (2006, premi Buero Vallejo 2004), El chip experimental (2007, accèssit del premi SGAE de teatre infantil i juvenil 2005), Mars de gespa (2008), La finestra (2008), Sota terra (2008), La aparición (2010), El delegat (2016), En un lugar de la Mancha (2017), El jardí dels nans (2018, primer premi en els Latino Book Awards 2019, en la modalitat Best play) i Treball de recerca (2019, premi Ciutat de Sagunt 2018), entre d’altres. L’any 2021, amb l’obra L’aprenenta guanyà el premi Recull de teatre Josep Ametller. És autor de la novel·la El secret de la riera (2018).

Cal remarcar el seu vessant de guionista en ràdio El bosc que creix (1995) i en sèries televisives, tant en català com en castellà, entre les quals destaquen Estació d’enllaç (1994-98), Compañeros (1999-2001), Un paso adelante (2001-05), Yo soy Bea (2006-09) i Amar es para siempre (2014-16). Des de l’any 2019 forma part del programa de la Institució de les Lletres Catalanes “Autors a les aules”.