Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme. És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari (1897) i Camí del vici (1910), i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya (1898). Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novel·la d’ambientació rural Esbossos (1906). També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys (1904), encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant (1925)