Vida i obra
Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València. Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana. Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor. Vinculat al cercle de M. Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà.
La seva obra fou vastíssima i s’ocupà, en general, de temes religiosos (vides de sants) i de temes històrics. Cronista oficial de l’orde de predicadors al Regne de València, escriví i publicà diverses obres d’aquesta temàtica, com Historia Ordinis Praedicatorum (1741). Redactà Monumentos históricos antiguos del col·legi d’Oriola, que encara es conserven manuscrits a la Biblioteca Fernando Loaces, d’Oriola (ms. 52).
Tanmateix, allà on es pot veure el seu tarannà crític i empíric, d’acord amb els temps il·lustrats, és en Norte crítico, con las reglas más ciertas para la discreción en la Historia y un tratado preliminar para la instrucción de históricos principiantes (1733, amb una 2a ed. augmentada, en 2 vol., 1736). En aquest tractat, volgué donar regles d’estudi de la història, dins els nous corrents crítics i metodològics, per tal d’evitar que s’incorregués en ficcions i falsedats, freqüents en les obres pietoses i hagiogràfiques del seu temps, contra els quals adreçà els seus esforços. Feu una revisió del valor de les fonts dels escriptors grecs i llatins, d’Erasme de Rotterdam, dels apòcrifs i dels falsos cronicons –tema freqüent entre els crítics del segle XVIII–. També feu una ponderació del valor que cal atorgar al pes de la tradició i als documents d’arxiu.
Contra els atacs de B. J. Feijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico, publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr. Gerónimo Sabonarola (1735), obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del Diario de los literatos de España en llargs articles i per Feijoo mateix. Segura respongué amb dues extenses apologies contra els dietaristes. Polemitzà també amb el teòleg i historiador Agustí Sales: Verdad vindicada contra las falsedades, ficciones y calumnias que contiene la Apología crítica del Dr. Agustín Sales (1737), en especial sobre la veracitat o no del Sant Calze venerat a la Seu de València, el qual també participà contra ell en la polèmica dels dietaristes. Amic de Gregori Maians, influí en aquest perquè es dediqués a la història civil i eclesiàstica. També feu aportacions a Escritores del reino de Valencia de Vicent Ximeno.
Bibliografia
- Bas Martín, N. (ed.) (2001): Segura, Jacinto: Norte crítico (1733). Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
- Pastor i Fluixà, J. (1986): Fr. Jacinto Segura (1668-1751): El “Norte crítico” y las polémicas con Sales, Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant.