Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge. Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu, llegida a les festes de Banyuls de la Marenda (1883), traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a “La Croix”. És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d’alguns cognoms catalans. S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la “Revista Catalana” (1889). Intervingué en la fixació del text de les faules del seu oncle Gabriel↑Boixeda.