Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume↑Piquet. Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes (1887), Un bateig a cops de punys (1892) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers (1901), en castellà.