Doctor en filosofia i lletres (1891). Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista. Col·laborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença, Lo Catalanista de Sabadell, La Il·lustració Catalana, “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català, “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya. Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural. És autor dels reculls poètics Agredolç (1886), Bosqueroles (1888), amb què obtingué la medalla de plata de l’Exposició Universal de Barcelona, Ratlles curtes (1892), amb pròleg de Josep Pin i Soler, i Montsenyenques, publicat sense data al número 267 de la col·lecció “Lectura Popular”. La seva poesia, emmarcada en els usos de la Renaixença, té trets romàntics i bucòlics.