La seva trajectòria vital (1789-1821) esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme. La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat: un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s. XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i de revolta no troba en el present sinó la imatge de l’impossible. Escindit, també, interiorment, entre la submissió i la rebel·lia, entre l’amor i el rebuig al seu poble, Jeroni Oleguer Campdepadrós, lector de grans obres que van des dels clàssics llatins a Choderlos de Laclos, és un home a la recerca de l’autenticitat —per això el seu gust pels miralls—, que probablement fou adult abans d’hora i vell massa aviat; és, d’alguna manera, el retrat de la derrota, del vençut abans d’iniciar la lluita. El seu caràcter enyoradís farà que trobi a Venècia, ciutat on viu durant un breu període de temps en què es troba recuperat de la tuberculosi, la còpia perfecta del seu estat d’ànim, d’una psicologia amb la presència constant de la mort. Aquest aspecte, juntament amb el sentiment d’arrelament a la terra albirant alhora el miratge d’un món idíl·lic i perfecte a l’altre costat de la frontera, fa que el lector pugui identificar, sovint, el poeta de ficció amb el poeta Salvador Espriu, de qui Maria Aurèlia Capmany parla al pròleg, i deixa que s’interrogui sobre l’autoria real dels versos que apareixen a la novel·la. Tot i que a través del personatge afrancesat es fa una crítica de la classe social burgesa catalana i la història d’aquest derrotat pot remetre el lector al sentiment de l’intel·lectual vençut després de la guerra civil de 1936-39, el grau d’abstracció de la novel·la permet deslligar la reflexió del protagonista d’un temps històric massa concret.