És autor, amb Josep Roca i Roca, de la «tragicomèdia satírica e històrica» La Passió política, estrenada i reeditada diverses vegades el 1870, paròdia de la Passió religiosa en què la Verge és la Democràcia, Crist és el Salvador Espanyol, Magdalena és Espanya, la Verònica és la Revolució, Pilat és Prim, Pere és Espartero, Judes Iscariot és Salmerón, Caifàs és Sagasta, Sunyer i Capdevila és el Cirineu, Figueras és Jaume, etc., i hi apareixen les ombres, entre altres personatges històrics, de Rafael Casanova i Riego. Intervingué en la polèmica suscitada per Soler i Yxart sobre l’estil declamatori en el teatre a Cuatro tiros dirigidos al blanco pintado por Soler con motivo de la cuestión Calvo y Vico por un soldado del bando de Ixart (1887). Signà amb les sigles J.A.R. traduccions al castellà d’obres de Dant, lord Byron, Dumas fill i Hugo, i unes breus biografies de Jovellanos i Larra.