Joan Casas i Fuster

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 d’agost de 1950)

Crític teatral, traductor i dramaturg.

Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor. Estrenà obres com El soldat i el diable (1987), El banquet (1990), Nus (premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993), Ready-made (1992) o La ratlla dels cinquanta (2001). Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant (1993), Nocturn corporal (premi Ciutat d’Alcoi 1993) o L’últim dia de la creació (2001). Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc.

Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb efecte (1987).

En col·laboració amb Feliu Formosa ha publicat els poemaris Tres quaderns més (1986) i Pols al retrovisor (1989). S’ha interessat per l’obra del poeta grec Iannis Ritsos, de qui ha traduït Tard, molt tard, de nit entrada (2005, premi Jordi Domènech) i Tres poemes dramàtics (2007), que donen veu a tres personatges femenins de la tragèdia grega: Ismene, Crisòtemis i Helena. És autor també de Fora de Casa (2008), un nou recull de narracions, i d’Amb la terra a la cintura (de un dietari de 1997), premi Rovira i Virgili d’assaig 2009. Ha exercit la crítica teatral en l'Avui, El Observador i Serra d’Or.