També exercí com a pintor i fou un dels fundadors el 1927 d’Amics de les Arts de Terrassa. Col·laborà en diverses publicacions, com La Il·lustració Catalana, “De Tots Colors”, “El Teatre Català”, Catalunya i La Revista, entre d’altres. Als anys trenta es donà a conèixer com a novel·lista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines (1930), el volum de narracions breus Els quatre amics (1930), Amor i banderes (1934) —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal (1935). Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novel·la històrica Auli, fill de Pilat (1954) i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt La literatura en Tarrasa (1964).