El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886; el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment. Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià. Fou redactor del diari La Renaixença, en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin; fou també col·laborador de La Il·lustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista. Estrenà una peça teatral (La grossa). Llegí diversos poemes al Círcol Literari de Vic, entre el 1880 i el 1891, que foren recollits, pòstumament, a Flors de joventut (1927), majoritàriament de tema amorós, reflex tant de la lectura de poesia popular com de la jocfloralesca i la d’Horaci i, potser, Catul.