Estudià filosofia i teologia a la Universitat d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús i en fou expulsat en publicar L’antievangeli (1971). Des dels anys vuitanta traduí, sobretot del grec clàssic i de l’alemany, nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil. Cal esmentar El banquet. Fedre de Plató, i Psicologia i Retòrica. Poètica d’Aristòtil, Fonamentació de la metafísica dels costums de Kant, Fenomenologia de l’esperit de Hegel i La interpretació dels somnis de Freud. És autor també dels assaigs El fonament irreligiós de l'església (1969), El sentit evangèlic del divorci (1973), El sexe fantàstic (1973) i Anàlisi destructiva de la religió (1976), entre d'altres.