El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat. L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora (1912), prologat per Apel·les Mestres. El 1921 publicà Al vent de la ciutat, en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona, mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents (en poemes com L’aeroplà).
Entre els anys deu i vint col·laborà a La Veu de Catalunya, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, Un Enemic del Poble i publicà poemes i traduccions de poesia italiana a La Revista. El 1931 publicà l’últim llibre, El cant en la llunyania.