Joan Merli i Pahissa

(Barcelona, 1901 — Barcelona, 1995)

Novel·lista, autor dramàtic.

Vida i obra

Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic: finançà la col·lecció “Els Poetes d’Ara” (1923-24), promogué revistes artístiques i literàries com “La Mà Trencada” (1924-26), “Quatre Coses” (1925) i “Les Arts Catalanes” (1928-29), i dirigí “Art” (1933-37). També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies. Regentà, a més, una galeria pròpia i organitzà, des del càrrec de secretari de la Junta Municipal d’Exposicions de Barcelona (1933-36), els Salons de Primavera. Durant la guerra civil formà part de l’Agrupació d’Escriptors Catalans; fou redactor de “Meridià”, col·laboràa “Moments” i “Catalans!”, i publicà algun text a “Mirador” i La Publicitat. El 1939 s’exilià i s’establí a Buenos Aires, on col·laborà a El Sol i dirigí “Saber Vivir” (fins el 1943) i Catalunya (1947). També creà la revista “Cabalgata” i fundà les editorials Poseidón i Malinca. Retornat a Catalunya (1971), fou gerent de l’editorial EDHASA (fins el 1976). És autor de la narració L’amor és una altra cosa (1936) i de dues obres sobre la guerra civil: la peça dramàtica Fang a les ales (1937) i la novel·la La mort m’ha citat demà (1938). En el camp de la poesia edità l’antologia Les millors poesies dels poetes post-maragallians sobre l’amor (1924) i musicà dos poemes de Joan Salvat-Papasseit. També publicà diverses monografies d’art i fou membre d’honor de la Societat Catalana de Crítics d’Art.

Bibliografia
  1. Caballeria Ferrer, S. i Codina Contijoch, M.C. (1997)
  2. Campillo, M. (1994)
  3. Fàbregas, X. (19692), p. 256-258
  4. Nadal, M. (1990).
Vegeu bibliografia