Vida i obra
Estudià les primeres lletres a Maó. Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a Mallorca i escriví les primerespoesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular. El 1767 es graduà en drets a Avinyó. De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví la tragèdia↑Lucrècia (1769), en alexandrins apariats i cinc actes —la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, important per la novetat que suposa l’estètica classicista en el teatre català, per l’ambició literària i per la seva defensa de la llibertat—, i el drama Arminda (1771), també en alexandrins però en tres actes (més una petita peça complementària que probablement era cantada en algun moment de la representació). Fou un dels fundadors de la Societat Maonesa de Cultura (1778-83), que tenia la seu a casa seva. Retornada Menorca provisionalment a la monarquia hispànica (1783), escriví la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783) —influïda pel teatre castellà del barroc, en heptasíl·labs—, l’ègloga Tirsis i Filis ([Maó] 1783) i altres poemes laudatoris al comte de Cifuentes.A partir d’aquest moment abandonà el teatre, però continuà component poesies en català, de caràcter amorós i burlesc, i fins assajà d’escriure dos poemes èpics en aquesta llengua, que deixà inacabats. Amb la reintegració definitiva de Menorca a la monarquia espanyola (1802), rebé del govern espanyol els càrrecs d’assessor del tribunal del reial patrimoni, jutge d’impremtes i llibreries, examinador de mestres de primeres lletres, etc. En català edità l’opuscle Temps i paratges de Menorca en què és més gustós i saludable o danyós, respectivament, el peix i marisc que s’aporta per vendre en la pescateria de Maó (Maó 1811), però d’aquest període destaquen sobretot els seus estudis històrics (Historia civil y política de Menorca, Maó 1819); ell fou el primer a abordar estudis prehistòrics en tota la monarquia hispànica (Antigüedades célticas de la isla de Menorca, Maó 1818). Cap a la fi de la seva vida publicà La Alonsíada (Maó 1818), un poema narratiu en castellà sobre la conquesta de Menorca per Alfons el Liberal, que de seguida fou traduït al català per Vicenç Albertí i publicat amb un pròleg del mateix Ramis.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bagur, J.; Salord, J. i Villeyra, À. (1996)
- Melchor, V. de i Valsalobre, P. (2006)
- Paredes, M. i Salord, J. (1999)
- Pons i Pons, A.-J. (1987).