Joaquim Botet i Sisó

(Girona, Gironès, 1846 — Girona, Gironès, 1917)

Historiador, poeta i publicista.

Vida i obra

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1869). S’incorporà a La Jove Catalunya (1871), contribuí a la teoria del catalanisme amb La formació de la nacionalitat catalana (1896) i amb nombrosos articles (especialment a “Lo Gironès”, que dirigí), i s’implicà en l’acció política a través de la Unió Catalanista i del Centre Catalanista de Girona, que fundà el 1894. Són de destacar els seus estudis històrics, arqueològics i numismàtics, plantejats amb rigor documental en llibres com Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion (1879), Geografia general de Catalunya. Província de Gerona (1911), Les monedes catalanes (1908-11), i en nombrosos articles publicats, entre altres revistes, a La Renaixença, “Revista de Gerona” i “Revista Histórica Latina”. Publicà, a “La Gramalla” (1870), una sèrie d’articles sobre La importància de la literatura, i, a La Renaixença, especulà sobre Tendència i caràcter de la moderna literatura catalana (1873). Traduí Heine i Hugo i escriví alguns poemes, en català i en castellà, de tema amorós, dispersos o només parcialment publicats (Un ram de pensaments, 1888). Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (el 1889 i el 1904), intervingué en el certamen de l’Associació Literària de Girona, que presidí, i en altres certàmens i entitats. Fou membre de la RABLB (1908) i corresponent de la Real Academia de la Historia i col·laborà als respectius butlletins.

Bibliografia
  1. Alberch i Fogueras, R. i Quer i Carbonell, J. (1998).
Vegeu bibliografia