Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1971), on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995. Com a arquitecte treballa en col·laboració amb Francesc Hereu (1974-2000 i des del 2004) en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat Arquitectes en el paisatge (1999), El orden frágil de la arquitectura (2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000), Invitació a l’arquitectura (2002), Girona. Anatomia de la ciutat històrica (2003), Forma y consistencia (2007) i Entre tècnica i enigma (2015).
Entre altres distincions, ha estat guardonat amb el premi FAD de l’Opinió, apartat Espais Exteriors, pel Parc del Ter Central de Girona (1999).
Dins del món literari, on és conegut com Quim Español i també amb el pseudònim Miquel de Messina (poesia), ha indagat en els paral·lelismes entre poesia, música i arquitectura, i és autor dels poemaris Ultralleugers (1995, premi Carles Riba 1994), L’arbre de la innocència (flor natural als Jocs Florals de Barcelona 1998), 70 poemes (2007), recull de poesia anterior i de textos inèdits, Nadir i altres nits (2012), el poema principal del qual fou portat al teatre, i Elegies (2018).
La seva primera novel·la fou Francesca (2019), centrada en l’assetjament psicològic, a la qual seguí El rai dels innocents (2021).