Joaquim Montero i Delgado

(València, 1869 — Santiago de Xile, 1942)

Comediògraf, periodista i actor.

Col·laborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” (1934). Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer. Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud. En tornar a Barcelona (1913) triomfà en el gènere còmic al Paral·lel. Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea. Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat. Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff (1914) —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La paral·lela (1916), A Montserrat! (1925), Jazz-band (1927), Llegint “Tarzán de los monos” (1928) o El Papitu Santpere (1933). La seva obra consta d’uns quaranta títols que triomfaren tant entre els sectors burgesos com menestrals. Així, de La borda —escrita amb Amichatis— se’n feren quatre edicions el 1920.