Exercí diversos càrrecs polítics (entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812) i fou membre de la Real Academia de la Historia. Publicà Principis de la lectura menorquina (Maó 1804), un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès. La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès; molt probablement, Febrer hi col·laborà en algun moment. Com l’obra de Febrer, la de Pons és deutora de la gramàtica francesa de De Wailly. J.M. Bover li atribueix encara un sil·labari imprès.