Estudià a Barcelona i a París, on ha residit molts anys. És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista, integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret (1981), prosa imaginativa i misteriosa. Seguiren Escriny de Walpurgis (1989), amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima (1993), amb gravats de Jordi Alcaraz, i Pas de coro (1998). A través de la seva obra lírica ha fet una contribució important enfocada a renovar el concepte de prosa poètica i poema en prosa. També ha estat una figura decisiva a l’hora d’obrir la poesia catalana als nous aires textuals del postestructuralisme francès.
Ha col·laborat amb regularitat a la premsa, en especial a El Correo Catalán, amb comentaris culturals i sobre l’actualitat, i a nombroses revistes, com ara El Viejo Topo, Reduccions i L’Avenç. Ha traduït autors francesos i portuguesos: Cròniques italianes de Stendhal, Nadjai d’André Breton (premi de traducció de la Generalitat de Catalunya 1987), Petits poemes en prosa de Baudelaire, Bestiari d’Apollinaire i Odes de Ricardo Reis i Poemes d’Álvaro Campos de Fernando Pessoa.