Exercí també com a historiador. Fou capellà de Berga. De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya (1955), difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya. Col·laborà a diverses revistes, com “Queralt” (1952-65) i “Criterion”. Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts (1965). Pòstumament aparegué Nacionalisme català (1977). Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà. Al volum Prosa escollida (1990) es publicà el Petit diari de guerra, on narra la seva experiència durant els anys 1936-39. Deixà inèdites Tres poesies satíriques i Crònica menuda de la ciutat de Berga.