Es llicencià en dret administratiu (1863) i civil i canònic (1864) a la Universitat de Barcelona, i feu, a Barcelona i Madrid, els estudis per al títol de doctorat. Dirigí el periòdic “Las Antillas”, a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal, des d’on participà en el moviment inicial del Sexenni i col·laborà, entre altres periòdics, a “El Federalista” i “La Flaca”. Aviat es dedicà a escriure, en llengua catalana o castellana, peces teatrals còmiques, i sobretot sarsueles (per a les quals habitualment compongué ell mateix la música), en què sovint era present la sàtira política, seguint la iniciativa de Frederic Soler i d’altres autors coetanis, i contribuí a la introducció del vodevil francès. Cal destacar dues sarsueles o revistes musicals, representades més de set-centes vegades cadascuna, Robinson petit (1871) i De Sant Pol al Polo Nord (1872), que té Jules Verne com a referent paròdic, i d’altres com Les cent donzelles (1873, adaptada de Lecocq, com Giroflé Giroflà, 1875), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880), Gràcia en Sant Gervasi (1882) i La campana de Sarrià (estr. 1886). Deixà per estrenar, entre altres obres, Tierra adentro o viaje al centro de la Tierra, també amb ressons de Jules Verne. Publicà poemes dispersos en diversos diaris i revistes, i deixà inèdits Mujeres y flores, en catorze cants, i Al Cosmos.