Es doctorà en teologia a Tarragona (1912) i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina (1911-20), retòrica i literatura (1920-27) a Girona. És autor d’Història de la literatura catalana (1923), un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys. Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar (1933), diverses obres catequístiques, i també novel·les i peces teatrals que resten inèdites.