Vida i obra
El 1864 fou corresponsal d’El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París. Tornat a Barcelona, es llicencià en dret (1872). Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas (en col·laboració amb Josep↑Pella i Forgas, 1876), Lo sometent (1877), El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña (1878), Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta (1878) i Los fueros de Cataluña (1878). Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i edità les cròniques de Desclot, Muntaner i Pere III (1885-86) i un resum del dietari de la Generalitat de Catalunya (1889). Com a jurista defensà la conservació integral del dret català al Congrés Català de Jurisconsults (1881). S’ocupà de temes històrics diversos (Claris i son temps, 1878, entre moltes altres obres) i publicà Memorias de un menestral (1792-1864), una sèrie d’articles a La Vanguardia aplegats en volum (1888), que és el seu títol més difós: en realitat són unes memòries simulades que, en un exercici de memorialisme costumista, vinculat als seus interessos historicistes, des de l’humil observatori d’una botiga de vetes i filsrepassen els espectaculars canvis de la vida barcelonina, de la precarietat provinciana a la gran transformació social i urbana, que influïren possiblement sobre L’↑auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Poeta sota l’ascendent de Víctor Balaguer, publicà Cants de la naturalesa (1866). Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari (1872) i mantenidor (1873, 1878 i 1893). Col·laborà sovint a la premsa barcelonina i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1879) i president de l’Ateneu Barcelonès (1888).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cattini, G.C. (2007).