Passà setze anys a Cuba, des d’on col·laborà a “La Llumenera de Nova York”. De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal (Noticias de Blanes, 1884; Etología de Blanes, 1886; Ressenya històrica de la vila de Blanes, 1882, ampliada a la Història de Blanes des del s. XIV fins als nostres dies, inacabada). Col·laborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric (entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla) i articles erudits (“Les cançons populars”, un al·legat contra el canvi de llengua en el repertori popular) al “Butlletí de l’Associació Excursionista Catalana” i La Renaixença. Publicà una Col·lecció de faules originals (1902) i la novel·la costumista Càstig de Déu (1903), i estrenà a Blanes almenys dues peces costumistes, La nit de Nadal, el 1893, i Els promesos de Malgrat, el 1894.