Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Liberal, fou empresonat entre el 1829 i el 1831. El 1840, a València, començà la redacció del Diccionario valenciano-castellano, acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País, a la qual dedicà l’obra. Se’n feu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887, sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més de ser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana.