Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novel·les, com la innovadora Dentadura postissa (1975), Crònica dement (1983) i El cortesà (1989). El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals. Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat, director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals. Escenes obscenes d’un espill de dones (1983), juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton (1984) completen la seva obra dramàtica. Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega.