Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver. Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelonal i La Vanguardia. Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge. Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes (1972), Persistència del cercle (1972), Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona (1972), Progressió icònica (1973) i Imatge enllà (1973). Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia visual dels Països Catalans a l’inici dels setanta, a Lleida, és un dels autors clàssics del gènere i obrí camí a la poesia visual tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Fou vicepresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art.