De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar. Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s. XVII en autors cultes o semicultes. El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII. Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca Víctor Balaguer, que intentà publicar per mitjà de Magí Pers i Ramona, el 1840. Conscient de les seves limitacions, l’«Advertència al lector» anima els «savis i literats» a escriure i regirar arxius per fer tornar «lo sigle d’or en la literatura catalana».