Traduí del rus una cinquantena de llibres (vint-i-un al català i trenta-tres al castellà). Havent quedat admirat per la literatura eslava, aprengué de primer el català, i després l’esperanto i el rus pel seu compte, amb l’ajut de gramàtiques en francès. Militant del PSUC fins a la dissolució del partit (i regidor de l’Ajuntament de Tarragona en dues legislatures), des del 1956 viatjà regularment a Rússia. El 1964 publicà la primera traducció al castellà, llengua de què ha traduït sobretot literatura russa moderna i assaig soviètic. El 1967 s’estrenà en català, amb Gorki, per bé que ja hi havia traslladat, per a l’editorial Vergara, dues obres de Tolstoi i una de Xolokhov, que han romàs inèdites. Des d’aleshores, i fins al 1998, donà a conèixer tres novel·les de Dostoievski (L’idiota, Dimonis i L’adolescent ), tres obres més de Gorki (La meva infantesa, Les meves universitats i La mare), dues de Soljenitsin (La casa de Matriona i Miniatures en prosa) i un esplet de títols esdevinguts clàssics dels segles XIX i el XX: Les ànimes mortes de Gògol, Contes de Txékhov, Oblórnov de Gontxarov, La guàrdia blanca de Bulgàkov, El salconduit de Pasternak, El subratllat és meu de Berbèrova i Una altra vida de Trífonov. Sovint encapçalà les traduccions amb pròlegs que situen amb precisió l’autor i l’obra. El 1990 La Unió d’Escriptors Soviètics li atorgà el premi Gorki.