Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà. Es doctorà en lletres a Montpeller (1948) amb la tesi Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (publicada el 1951) i treballà de traductor a les Nacions Unides. El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals, editada en català el 1967, obra que ha estat traduïda a onze idiomes. És autor de Joan Maragall (premi Aedos 1959), El món actual i el nostre país (premi Yxart 1961), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972), Homes i situacions (1976) i Nous comentaris (1980). Col·laborà en diverses publicacions (Serra d’Or, “Revista de Girona”, “Quaderns”) i traduí, entre d’altres, A. Gide i J.P. Sartre.