Ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M. de Barcelona, i fou ordenat de sacerdot el 1912. Exercí de professor de Sagrada Escriptura a Sarrià (entre el 1915 i el 1927, llevat del període 1919-21, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot). Dirigí la revista “Cata-lunya Franciscana” i col·laborà en la FundacióBíblica Catalana. Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), una Vida de sant Francesc (1927) i L’Església Catòlica i el pancristianisme (1928). Durant la guerra civil publicà a Itàlia diversos llibres de propaganda antirepublicana.