Fill de Jaume Massó i Torrents. Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista “La Rondalla del Dijous”. Fou redactor d’El Poble Català i col·laborà a “El Matí”, La Vanguardia, etc. Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic (1910), Arca d’ivori (1912), i L’hora tranquil·la (1914), tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment. A Totes les cordes (1920) evolucionà cap a una poesia de to més líric. En teatre publicà Camins de la vida (1916), Vella cançó (1916) i La primera flor (1919); i en narrativa, la novel·la La germana (1921) i les rondalles La nau de veles d’or (1925). Així mateix estigué vinculat al món del cinema, la qual cosa es posa de manifest a Com es confecciona un film (1918). Traduí obres d’Andersen, Maeterlinck, Lamartine i Musset.