Vida i obra
Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona (1891)--. La recollí en els llibres: Curtes... i més curtes (1901), Bastides i pedruscall (1904) i Papallones (1907). Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica (1905) són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica. Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J. Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” (1907), en el qual vincula Vallmitjana amb les idees teosòfiques. També traduí al castellà La filosofía esotérica de la India (1899) de Jagadish Chandra Chatterji.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pelegrí, I. (19761)
- Pelegrí, I. (19762).