Molt vinculat a la vida cultural masnovina, fou cronista del setmanari local “La Costa de Llevant” i corresponsal d’altres publicacions de Barcelona. És autor d’una obra poètica de caràcter sentimental, amb predomini de la temàtica patriòtica, tradicional i patriarcal. Participà en molts certàmens d’abast local. Reuní els seus poemes al recull Ramell de felicitacions i poesies escolars, al llibre elegíac Cants d’enyor, i al recull d’homenatge Flors del camí (1932). També és autor dels drames Vida i Mort (1897), Els llops (estrenada a Buenos Aires) i Jorns de dol, entre d’altres, i de comèdies com Lo promès de la Carmeta (1900) i Astúcies d’un corredor (1905).